dijous, 3 de maig del 2012

Discurs d'agraïment Premi Llibertat d'Expressió 2012 a Gandia Televisió


Guardó 'Premi Llibertat d'Expressió'. Foto: Àngels Selfa
Amics i amigues, companyes i companys, bon dia

Em permetran que en primer lloc trasllade el nostre agraïment a tots els amics i amigues de Gandia i la Safor que hui han vollgut i pogut acompanyar-nos en aquest acte. També a aquelles persones que dia rere dia ens monstren el seu suport.
I, en especial, als companys del setmanari Gente de la Safor que, malgrat la que està caient-los tan sols per mantenir la coherència de la seua línea editorial, també hi són ací amb nosaltres. Gràcies a tots de tot cor.

És tot un orgull per a nosaltres que la Unió de Periodistes Valencians ens haja fet mereixedors del reconeixement més important dintre de la nostra professió i essència de la mateixa, com ho és la Llibertat d’Expressió.

A més, és tot un orgull compartir aquesta edició dels guardons “Premis Llibertat d’Expressió” amb l’alumnat de l’IES Lluís Vives de València, gràcies al qual hem descobert que sí podia florir una Primavera Valenciana. I com no, tot un orgull compartir aquesta edició també amb el company Javier Espinosa, un de tants exemples que ens reaferma que aquesta professió, ben entesa, és alguna cosa més, fins el punt de posar en risc la pròpia vida i fins i tot perdre-la.

Ens van comunicar la concessió d’aquest guardó quan més ho necessitàvem, però mai un premi havia estat tan amarg.
En aquestos moments els equips eng haurien d’estar al carrer, la redacció bollint, els montadors en les cabines, el plató a punt per rebre els convidats…
Malauradament no és així. Gandia Televisió és ja història. Demà farà 10 mesos que un alcalde que va prometre ser-ho de tots, va ordenar tallar el senyal i ens va acomiadar amb un “esta vesprada no cal que torneu”.
Un tancament que es va intentar justificar mitjançant arguments econòmics i legalistes, els quals han resultat ser tota una trama política i mercantilista perquè dues empreses privades de comunicació se n’hagen repartit la graella, l’equipament i un milió d’euros més que el pressupost de la Televisió Pública de Gandia.

Els treballadors i les treballadores de Gandia Televisió hem estat els perjudicats directes d’aquesta decisió política, però és la ciutadania de Gandia i la Safor a qui han abocat a un panorama comunicatiu endogàmic. És amb la ciutadania de la nostra comarca amb qui en primer lloc volem compartir i a qui dediquem aquest guardó.

Però no podem ni volem oblidar-nos de dedicar aquest premi als companys de Radio Televisió Valenciana, de la Televisió Municipal de València, de Tele Cullera, de Tele Elx, de Tele Carlet… i a tots i cadascun dels companys i companyes que estan en el punt de mira per la dolenta gestió política dels mitjans públics.

Una classe política a la qual volem fer arribar aquesta reflexió: els treballadors i les treballadores dels mitjans, encara que siguen públics, no som instruments al seu servei, sinó que som professionals al servei de la ciutadania, però, sobretot, persones.

Per acabar, volem fer palés que un lloc de treball no fa a un periodista, no poden haver professionals de la informació si ens autocensurem. Encoratgem els companys i companyes a defensar la Llibertat d’Expressió, com a part consubstancial de la dignitat laboral.
Com deia dies enrere Ignacio Escolar: ‘desde que existe internet, sólo pierden su voz aquellos que se resignan a estar callados.’

Companys, no us resigneu!

Moltes gràcies a totes i tots

València, 3 de maig del 2012

Premi Llibertat d’Expressió a Gandia Televisió i els seus treballadors [discurs de presentació]

Foto: G.A.

El socis de la Unió de Periodistes Valencians van acordar per unanimitat, en l’assemblea celebrada el passat 29 de febrer, atorgar un dels tres premis llibertat d’expressió d’enguany a Gandia Televisió i els seus treballadors.

GANDIA TELEVISIÓ va nàixer en 1998, com a hereva d’altres projectes amb esperit comarcal. En total, 25 anys d’emissions en valencià, cantera de molts i reconeguts professionals. L’estiu passat, Gandia Televisió va ser tancada, d’un dia a per a l’altre, pel nou govern de la ciutat, basant-se en dos excuses.

La primera excusa: que l’ajuntament havia d’estalviar a causa de la crisi. “La televisió pública era massa cara”, es deia.

Pero, mesos després, eixe mateix govern local no va dubtar en concedir tres milions i mig d’euros, vora 600 milions de les antigues pessetes, a dos televisions privades de la ciutat sense concurs ni comunicació pública prèvia.

La segona excusa per al tancament de Gandia Televisió es bassava en la seua il·legalitat, atés que no s’havia constituit el consorci comarcal per a la gestió de l’ens tal i com mana la nova llei de les TDT.

Respecte a aquesta segona excusa, és lamentable que els grups polítics dels tres municipis més grans de la comarca hagen sigut incapaços d’arribar a un acord de mínims per matenir un servei públic com aquest.

Amb el tancament de Gandia Televisió no desapareix només un mitjà de comunicació. També desapareixen dos dècades d’història audiovisual, que eren patrimoni dels ciutadans.

L’emissora va tindre, és cert, les seues llums i les seues ombres,  però era el referent informatiu per als més de 150.000 habitants de la Safor. El seu tancament no afecta només a la pluralitat informativa i als drets dels ciutadans, sinó  a més, a la conservació i promoció de la nostra llengua. 

La Unió de Periodistes sempre ha defensat els mitjans de comunicació públics perquè haurien de ser la garantia de pluralitat i qualitat informativa front als interessos econòmics, polítics o d’altre caire de les empreses de comunicació privades.

I diguem que “haurien” de ser els garants de la pluralitat i qualitat informativa perquè encara no hem aconseguit que ho siguen. Com Gandia Televisió, altres molts mitjans públics d’àmbit local, autonòmic com CANAL 9, o estatal com Televisió Espanyola han patit sempre i pateixen encara el setge dels partits polítics.

Per acabar, ens hauriem de preguntar què està fallant en la nostra societat que es diu democrática quan un dret fonamental i constitucional com és el dret a la informació es deixa en mans dels partits i no dels professionals, quan no en mans d’empreses privades que no tenen que retre comptes davant els ciutadans.   

I ens hauriem de preguntar què està fallant, quan la societat tampoc protesta si li lleva aquest dret.

El premi Llibertat d’Expressió 2012 es per a Gandia Televisió i els seus treballadors, a tots els que durant aquests anys l’han feta posible. I és també per a tots els ciutadans de la Safor que s’han quedat orfens d’un mitjà històric, públic i en valencià.

I davant les preocupants notícies que cada dia ens arriben, també volem oferir per extensió aquest premi a tots els mitjans de comunicació públics que estan, a hores d’ara, en perill d’extinció.

Arreplega el premi Àlex Ruiz, membre de la plataforma GANDIATV SÍ.