dijous, 8 de gener de 2015

GTV: Observar, clikejar i retindre el passat per canviar el que vindrà...

Ho dic, i ho diré a qui vinga d'on vinga i entenga que m’haguera quedat amb molt de gust a La Safor fent la feina que més m'agrada... El Periodisme sense “supeditacions” exercit des de la Professionalitat i la creença que les maneres de contar allò que passa te tantes plomes, mirades i paraules com les Persones que creuen i viuen aquesta tasca de Molta Responsabilitat, d'Ètica, Principis... emparats pel Codi Deontològic... amb tota la responsabilitat que allò comporta.

L'article 20 de la Constitució Espanyola... un dels Primers de la dels Estats Units que fa prevaler la Democràcia en Lletra Gran...

Làgrimas Negras... amb  la pèrduda de Gandia Televisió... en versió original les he vist de tots colors pels passadissos d'aquella tele amb aspiració de comarcalitzar-se... Una tasca malbaratada desprès de tants i tants d'anys de RTVV... com si fos una lliçó a desaprendre... No obrir la Porta al Nom Propi de les Comarques del País Valencià, tuff a Catalanisme?... tal vegada serà que no tenim geografia, que no tenim capitals de comarques definides... i Canal 9 va oblidar aquesta important tasca que havia de fer-ne cura de Baix a Dalt, mireu si no les audiències de les desconexions i els informatius de comarques de TV3, a les 14'00h 30' de notícies, 15' minuts de les més destacates i notícies importants de les comarques, 15' l'Alt Empordà íntegrament, això sí el Comarques va enganxat al Telenotícies, Com si no? Des del més aprop fins a les D'internacional... de dilluns a divendres... Plantilla consolidada, Treball agraït... per cert la capital del Baix Vinalopó és Elx... i de la Safor Gandia. Una de les comarques més definides per l'autoestima comarcal, això sí amb Tren cap a València, perquè això sí que és un grau important, acurtar distàncies amb la ciutat, les universitats, la Gent que va i ve... i no es deslliga del seu entorn, de la seua Història, de la Terra on va néixer i l'ha vist créixer...

Gandia era la millor ciutat per a viure i conviure fins que van tancar de males maneres aquella Televisió Petita però Digna, amb molta Gent feinera com no he conegut mai al llarg de la meua vida laboral... i parle des de la base, dels companys i companyes que integràvem els equips de Treball, obviarem els càrrecs, obviarem els bescanvis de cromos, obviarem categories i diferències salarials pel mal que han fet i faran, obviarem els encàrrecs i els imperatius, tanta i tanta mancança d'una cultura de Professionals de Premsa Independents sols fa mal a la Professió, genera desconfiança entre la gent i la ciutadania, que és intel·ligent... obviarem els malsons del Porque Yo Lo Valgo-  Parle de les i els treballadors que ens posàvem de valent a fer possible que aquella graella tinguera programes creatius, cultes, de debat, històrics, infantils... els esforços es feien quasi des de l'artesania...i ens costava deu i ajuda però tot sortia... i anava a bon ritme...

Aquell tancament em va obrir la porta a migrar, si et foragiten, i et fan fora fes les maletes i marxa, aquí no tens futur... ves fins arribar on et donen feina... l'he trobada. Llàgrimes Negres em costa pensar que vaig deixar enrere allò amb el que em guanyava la vida: El Periodisme, enyorança de Gandia Televisió... sí pels bons moments compartits amb les companyes i els companys... És possible que ningú se'n recorde dels Directes que passava la Tele amb aquella unitat mòbil muntada al Passeig, a la Plaça de l'Ajuntament? No m'ho crec... el Paco, el Lico... el Ginès amb el cables a la mà... el Martí vigilant amagat controlant les senyals...

Companyes i Companys, tècnics, càmeres... periodistes, vam fer la tele més digna des de la proximitat o com a mínim aquesta és la meua impressió... ens creiem aquesta tele de tanta història, ens ho recordaven els que la varen veure  néixer i créixer, ho respiràvem a les cabines d'edició, ens ho transmetien els companys i companyes més antics... als que vam arribar de puntetes, professionals i de fora, de l'Horta, de la Vall d'Albaida, del Baix Vinalopó,  per això exercíem el nostre ofici  amb tot el respecte  transmès a l'hora de donar veus i mirades al que passava a la Safor. Tan curta és la memòria?...

No us parlaré d'ovelles, ni dels verds que ara m'envolten, ni de la feinada que m'espera demà al dematí... un refugi econòmic on guanyar-me el pa, literalment... sense mes. Però que conste que ho dic, ho diré a qui vinga d'on vinga fins  a l'Alt Empordà des de Terres Valencianes... m'haguera quedat per sempre a La Safor si no m'hagueren fet fora de l'Ofici que més m'agrada: exercir el Periodisme...

Júlia Planelles Planelles
*Publicat en Gente de la Safor (8/01/2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada