dissabte, 17 de gener del 2015

Tot (i res)

Vull dir que estic orgullós d'haver treballat en Gandia Televisió. Orgull per formar part de la seua història. Com tots i cadascú dels companys que l'han fet possible durant molt de temps. Hauria de dir ex companys, però sempre seran els meus companys. D’aquells que hi estaven als seus inicis o fins i tot d'aquells que passaven com una ràfega. Centenars de persones plenes d'històries professionals, i personals, apassionants. No era conscient quan vaig arribar a Gandia Televisió que viuria els seus últims anys. En dues etapes molt diferents i amb un final inesperat i inacabat.


Però no tot era perfecte. Ni de bon troç. Sobretot s'escampava eixa làmina sempre excessiva de politocràcia dels mitjans públics. Intoxicació dels polítics i dels seus ‘esbirros’. Una llepolia per a contar les seues benevolències.


No tinc dits per assenyalar als culpables de la desfeta de Gandia Televisió. Tots necessitem culpables. Fins i tot, jo sóc culpable. I l'ajuntament de Gandia d'ara i d'abans. De tots els colors. I dels moviments empresarials plens de foscor. Els sindicats. Polítics de 'fer-se-la-foto'. Periodistes oportunistes. Mentides. Moltes. Els advocats. I els altres advocats. Jutges. Sentències que donen la raó a les dues parts sense donar-la-hi a ningú. La justícia en general també és culpable. Per un tema que estava molt clar.

Si tanques, pagues el que pertoca.
Ni més, ni menys.

Però no va ser així.


El pla estava clar.
Des del mateix dia en què la televisió pública va deixar d’emetre. L’estratègia seria una negociació injusta que forçaria la via judicial. Els treballadors no anirien junts i això possibilitaria una defensa més feble. Una vegada comença el procés judicial només cal fer una cosa: esperar. Quatre anys eren suficients. Seria possible? Clar. No és la primera vegada que l'ajuntament utilitza aquesta estratègia. Allargar un procés. Per als següents. Els que vinguen. I si defenen la televisió pública, millor. Ja tenen un primer marró de l'anterior televisió pública. Les indemnitzacions de tots els ex treballadors de Gandia Televisió.
I això no serà a coste zero.


Ja s'ha dit de tot sobre el procés judicial rocambolesc i que, a hores d'ara només ha resolt un company, Àlex Ruiz, la resta, continuem esperant. Uns diuen que hem guanyat. Altres, que hem perdut.


Jo crec que tot el món ha perdut. Nosaltres.
I vosaltres, ciutadans.


I esperem la resolució del juí cadascú en el seu àmbit. Amb més o menys sort. Tres anys i mig després del tancament. 

Però així és la vida: un poc de tot (i de res).

Òscar Grifoll
*Publicat en Las Provincias ed. la Safor (17/01/2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada