Vull
dir que estic orgullós d'haver treballat en Gandia Televisió.
Orgull per formar part de la seua història. Com tots i cadascú dels
companys que l'han fet possible durant molt de temps. Hauria de dir
ex companys, però sempre seran els meus companys. D’aquells que hi
estaven als seus inicis o fins i tot d'aquells que passaven com una
ràfega. Centenars de persones plenes d'històries professionals, i
personals, apassionants. No era conscient quan vaig arribar a Gandia
Televisió que viuria els seus últims anys. En dues etapes molt
diferents i amb un final inesperat i inacabat.
Però no tot era
perfecte. Ni de bon troç. Sobretot s'escampava eixa làmina sempre
excessiva de politocràcia dels mitjans públics. Intoxicació dels
polítics i dels seus ‘esbirros’. Una llepolia per a contar les
seues benevolències.
No tinc dits per assenyalar als culpables
de la desfeta de Gandia Televisió. Tots necessitem culpables. Fins i
tot, jo sóc culpable. I l'ajuntament de Gandia d'ara i d'abans. De
tots els colors. I dels moviments empresarials plens de foscor. Els
sindicats. Polítics de 'fer-se-la-foto'. Periodistes oportunistes.
Mentides. Moltes. Els advocats. I els altres advocats. Jutges.
Sentències que donen la raó a les dues parts sense donar-la-hi a
ningú. La justícia en general també és culpable. Per un tema que
estava molt clar.
Si tanques, pagues el que pertoca.
Ni més,
ni menys.
Però no va ser així.
El pla estava clar.
Des
del mateix dia en què la televisió pública va deixar d’emetre.
L’estratègia seria una negociació injusta que forçaria la via
judicial. Els treballadors no anirien junts i això possibilitaria
una defensa més feble. Una vegada comença el procés judicial només
cal fer una cosa: esperar. Quatre anys eren suficients. Seria
possible? Clar. No és la primera vegada que l'ajuntament utilitza
aquesta estratègia. Allargar un procés. Per als següents. Els que
vinguen. I si defenen la televisió pública, millor. Ja tenen un
primer marró de l'anterior televisió pública. Les indemnitzacions
de tots els ex treballadors de Gandia Televisió.
I això no
serà a coste zero.
Ja s'ha dit de tot sobre el procés
judicial rocambolesc i que, a hores d'ara només ha resolt un
company, Àlex Ruiz, la resta, continuem esperant. Uns diuen que hem
guanyat. Altres, que hem perdut.
Jo crec que tot el món ha
perdut. Nosaltres.
I vosaltres, ciutadans.
I esperem la
resolució del juí cadascú en el seu àmbit. Amb més o menys sort.
Tres anys i mig després del tancament.
Però així és la
vida: un poc de tot (i de res).
Òscar Grifoll
*Publicat en Las Provincias ed. la Safor (17/01/2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada